ELS
ENGRANATGES
S'anomena engranatge
a un element
utilitzat per transmetre moviment entre les diferents parts d'una
màquina. Els
engranatges estan formats per dues o més rodes
dentades.
La més petita s'anomena pinyó. Un engranatge serveix per
transmetre moviment circular
mitjançant el contacte de rodes dentades. Si el sistema és compost
de més d'un parell de rodes dentades, es pot anomenar tren
d’engranatges.
Característiques dels engranatges helicoïdals
Els engranatges helicoïdals estan tallats en
forma d'hèlix, d'on reben el seu nom. Pel seu tallat és
necessari calcular les rodes de diferencial que donaran forma a la
dent de l'engranatge.
Característiques d'un vis sens fi[
És un
mecanisme dissenyat per a la transmissió de grans esforços,
i com a reductors de velocitat, Generalment treballen amb
eixos que es tallen a 90°.
En l'engranament del vis
sense fi hi ha velocitats
elevades de lliscament
relatiu entre les dents. Les pèrdues perfricció
són doncs, elevades i això fa que lareducció
del vis sense fi tingui un baix
rendiment
i una vida limitada pel desgast de les dents. En sentit
invers el rendiment encara és menor fins i tot nul. En
aquest cas la transmissió és
irreversible. La irreversibilitat
s'empra sovint com a fre de seguretat en mecanismes
(transmissions d'ascensors, tensors, etc.)Característiques del pinyó-cremallera
El mecanisme de cremallera està constituït
per una barra amb dents, considerada com un engranatge de
diàmetre infinit i un engranatge de dents rectes de menor
diàmetre, i serveix per a transformar un moviment giratori de
l'engranatge de menor diàmetre, en un moviment lineal o al
revés.
El tren
cremallera (Ex. el cremallera de Núria),
és un exemple d'ús. Aquest tipus de tren s'utilitza quan
s'han de superar grans pendents.
Les etapes
d'engranatges planetaris, o epicicloïdals, utilitzen braços
giratoris porta-satèl·lits units a l'eix que permeten el gir
d'engranatges anomenats planetes o satèl·lits que es traslladen
dins d'una òrbita a l'hora que gira sobre el seu propi eix.
Exemple de reductor Epicicloïdal
En la topologia més estesa i utilitzada
d'etapa reductora els satèl·lits engranen alhora amb un
engranatge anomenat planeta i amb un engranatge de dentat interior
anomenat corona o roda interna. Aquesta nomenclatura fa referència
a l'analogia amb els satèl·lits que giren entorn del planeta, en
anglès es fa referència a l'analogia dels planetes que giren
entorn del sol i s'anomena "sun" (sol) a la roda central
"planet carrier" (porta-planetes) al porta-satel·lits i
"ring" o "anulus" (anell) a la corona.
Generalment la corona està fixada al càrter,
el planeta rep el parell d'entrada i fa girar els satèl·lits al
seu voltant aconseguint una reducció de velocitat molt elevada a
l'eix de sortida solidari al porta-satèl·lits. La mateixa
topologia s'empra com a multiplicador amb el portasatèl·lits com
a eix d'entrada i la corona com a eix de sortida.
L'exemple més representatiu de l'ús d'aquest
sistema, són els cubo-reductors de les rodes poteriors d'alguns
camions, o les caixes de canvis automàtiques.
Les relacions de
transmissió existents en aquestos sistemes es poden deduir segons
la fórmula de WillisCaracterístiques dels engranatges cònics
Els engranatges
cònics poden ser de dents rectes o helicoïdals i s'utilitzen per
transmetre moviments entre eixos que per les seves
característiques de treball es tallen a un angle determinat.
A més en els engranatges cònic espiral, hi
existeixen tres sistemes d'espiral que són Klingelnberg,
Gleason i Oerlikon, segons sigui el sistema de tallat,
i en automoció s'utilitza molt l'espiral Hipoide, que és
quan els eixos es creuen, (normalment el pinyó està desplaçat
respecte al centre de la corona). S'utilitzen molt en el pont
posterior de l'automòbil.
Un lloc on de segur hi trobarem engranatges cònics
rectes, és en el sistema diferencial de qualsevol vehicle.
